Hola amics! Nosaltres som unes alumnes que us anem a ensenyar coses que donem a l'escola. Esperem que us agradi el nostre blog!
domingo, 14 de diciembre de 2014
Ya teneis hecha la carta de Reyes Magos? IKEA presenta.... LA OTRA CARTA
Ya teneis hecha la carta de Reyes Magos?
En este video, IKEA te enseña que NO es mas importante un juguete de regalo de REYES MAGOS, que todo el cariño de tus PAPIS y FAMILIARES.
Es un video muy bonito que os invito a ver.
domingo, 7 de diciembre de 2014
sábado, 6 de diciembre de 2014
Els NUMERALS
Estavem buscant informació dels numerals i hem trobat aixó que ens a agradat molt.
Es d' una pàgina web que us la deixarem aquí en link: http://www.cece.gva.es/polin/docs/WebHelp/Gramatica/Morfologia/Numerals/numerals.html
ELS NUMERALS
Es d' una pàgina web que us la deixarem aquí en link: http://www.cece.gva.es/polin/docs/WebHelp/Gramatica/Morfologia/Numerals/numerals.html
ELS NUMERALS
1. Funció
Els numerals expressen quantitat exacta, orde, fracció o multiplicació. Es distingixen quatre tipus de numerals: cardinals, ordinals, partitius o fraccionaris i múltiples.
Els numerals expressen quantitat exacta, orde, fracció o multiplicació. Es distingixen quatre tipus de numerals: cardinals, ordinals, partitius o fraccionaris i múltiples.
2. Els cardinals
Els numerals cardinals expressen la numeració natural. Són tots invariables, llevat d'un i dos, que fan el femení en una i dos (o dues), respectivament, i cent, que té les formes de plural cents, centes, per al masculí i el femení, respectivament:
0 zero 21 vint-i-un, vint-i-una
1 un, una 1.000 mil
2 dos 30 trenta
3 tres 35 trenta-cinc
4 quatre 40 quaranta
5 cinc 47 quaranta-set
6 sis 50 cinquanta
7 set 60 seixanta
Els numerals cardinals expressen la numeració natural. Són tots invariables, llevat d'un i dos, que fan el femení en una i dos (o dues), respectivament, i cent, que té les formes de plural cents, centes, per al masculí i el femení, respectivament:
0 zero 21 vint-i-un, vint-i-una
1 un, una 1.000 mil
2 dos 30 trenta
3 tres 35 trenta-cinc
4 quatre 40 quaranta
5 cinc 47 quaranta-set
6 sis 50 cinquanta
7 set 60 seixanta
Per a l'escriptura dels numerals
amb lletres, s'utilitza el guionet per a separar la desena de la unitat i
la unitat de la centena: Tinc vint-i-cinc anys.
Han vingut seixanta-dues persones.
He perdut dues-centes mil pessetes en una màquina escurabutxaques.
Porta'm quatre-centes caixes més de pastissets congelats.
Han vingut seixanta-dues persones.
He perdut dues-centes mil pessetes en una màquina escurabutxaques.
Porta'm quatre-centes caixes més de pastissets congelats.
Quan els cardinals s'usen com a ordinals o com a noms de xifres, no prenen mai la forma femenina, i el cardinal un (1) adopta la forma u: Heu d'arribar al quilòmetre u (ordinal).
Obriu el llibre per la pàgina dos (ordinal).
Ha eixit premiat l'u (xifra).
El resultat de la suma és dos (xifra).
Obriu el llibre per la pàgina dos (ordinal).
Ha eixit premiat l'u (xifra).
El resultat de la suma és dos (xifra).
Usats com a substantius, admeten flexió de nombre: Al llarg del joc, només he tret dos dosos i tres vuits.
El nostre fill ha tret un deu.
El nostre fill ha tret un deu.
3. Els ordinals
Els ordinals són aquells numerals que indiquen una relació d'orde. Els quatre primers són: primer tercer
segon quart
Els ordinals són aquells numerals que indiquen una relació d'orde. Els quatre primers són: primer tercer
segon quart
Els quatre següents presenten una doble forma: quint / cinqué sèptim / seté
sext / sisé octau / huité (o vuité)
sext / sisé octau / huité (o vuité)
I, finalment, la resta d'ordinals es formen afegint el sufix -é al cardinal corresponent: nové onzé
desé dotzé
desé dotzé
Tots els ordinals admeten forma en femení:
1r primer 1a primera
2n segon 2a segona
3r tercer 3a tercera
4t quart 4a quarta
12é dotzé 12a dotzena
32é trenta-dosé 32a trenta-dosena
100é centé 100a centena
1r primer 1a primera
2n segon 2a segona
3r tercer 3a tercera
4t quart 4a quarta
12é dotzé 12a dotzena
32é trenta-dosé 32a trenta-dosena
100é centé 100a centena
Les formes de plural seguixen les regles dels adjectius de doble terminació:
a) Els acabats en consonant afegixen -s al singular: primer primers
segon segons
segon segons
b) La resta afegixen -ns per al masculí i canvien la -a del femení en -es: cinqué cinquens
huité vuitens
dotzena dotzenes
trentena trentenes
huité vuitens
dotzena dotzenes
trentena trentenes
4. Els partitius
Expressen fraccions de la unitat. Presenten les formes mig, mitja; terç, terça; quart, quarta, i la resta es formen amb la terminació -é, de la mateixa manera que els ordinals: sisé, sisena; seté, setena; huité, huitena. A més de les formes desé, centé i milé, hi ha també les formes dècim, centèsim i mil·lèsim. M'he menjat mig pastís.
Assistiren a la reunió un terç dels participants.
Fa una vintena d'anys mon pare comprà la casa.
Ha guanyat la carrera per una mil·lèsima de segon.
Expressen fraccions de la unitat. Presenten les formes mig, mitja; terç, terça; quart, quarta, i la resta es formen amb la terminació -é, de la mateixa manera que els ordinals: sisé, sisena; seté, setena; huité, huitena. A més de les formes desé, centé i milé, hi ha també les formes dècim, centèsim i mil·lèsim. M'he menjat mig pastís.
Assistiren a la reunió un terç dels participants.
Fa una vintena d'anys mon pare comprà la casa.
Ha guanyat la carrera per una mil·lèsima de segon.
5. Els múltiples
Els múltiples són doble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, cèntuple. Has pagat el doble del seu valor real.
Si continua menjant tant, pesarà el quàdruple del que pesa ara.
Totes estes formes tenen també forma femenina quan s'apliquen a expressió de magnituds. He esperat la tripla estona que tu.
Té una embarcació sèxtupla que la teua.
Els múltiples són doble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, cèntuple. Has pagat el doble del seu valor real.
Si continua menjant tant, pesarà el quàdruple del que pesa ara.
Totes estes formes tenen també forma femenina quan s'apliquen a expressió de magnituds. He esperat la tripla estona que tu.
Té una embarcació sèxtupla que la teua.
Si es referixen, però, al nombre d'elements que formen alguna cosa, es mantenen invariables: La triple aliança.
La quàdruple confrontació.
La quàdruple confrontació.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)