Jocs d' Europa

Aqui us deixem uns jocs d' Europa per a practicar una miqueta i coneixer la nostra Europa...

JCLIC. Nuestro mundo

JCLIC. Geografia del món

JCLIC. Geografía del continente europeo y la Unión Europea.

Esper que us agradin molt aquest jocs!!!

Ya teneis hecha la carta de Reyes Magos? IKEA presenta.... LA OTRA CARTA

 Ya teneis hecha la carta de Reyes Magos?
En este video, IKEA te enseña que NO es mas importante un juguete de regalo de REYES MAGOS, que todo el cariño de tus PAPIS y FAMILIARES.
Es un video muy bonito que os invito a ver.

Quadre determinants numerals cardinals

Aqui us deixem un quadre dels determinants numerals cardinals:

Els NUMERALS

 Estavem buscant informació dels numerals i hem trobat aixó que ens a agradat molt. 
Es d' una pàgina web que us la deixarem aquí en link: http://www.cece.gva.es/polin/docs/WebHelp/Gramatica/Morfologia/Numerals/numerals.html 

 
ELS NUMERALS
 

1.    Funció
Els numerals expressen quantitat exacta, orde, fracció o multiplicació. Es distingixen quatre tipus de numerals: cardinals, ordinals, partitius o fraccionaris i múltiples.

2.    Els cardinals
Els numerals cardinals expressen la numeració natural. Són tots invariables, llevat d'un i dos, que fan el femení en una i dos (o dues), respectivament, i cent, que té les formes de plural cents, centes, per al masculí i el femení, respectivament:
0      zero                                                     21      vint-i-un, vint-i-una
1      un, una                                           1.000      mil
2      dos                                                      30      trenta
3      tres                                                      35      trenta-cinc
4      quatre                                                  40      quaranta
5      cinc                                                      47      quaranta-set
6      sis                                                        50      cinquanta
7      set                                                        60      seixanta

Per a l'escriptura dels numerals amb lletres, s'utilitza el guionet per a separar la desena de la unitat i la unitat de la centena: Tinc vint-i-cinc anys.
Han vingut seixanta-dues persones.
He perdut dues-centes mil pessetes en una màquina escurabutxaques.
Porta'm quatre-centes caixes més de pastissets congelats.

Quan els cardinals s'usen com a ordinals o com a noms de xifres, no prenen mai la forma femenina, i el cardinal un (1) adopta la forma u: Heu d'arribar al quilòmetre u (ordinal).
Obriu el llibre per la pàgina dos (ordinal).
Ha eixit premiat l'u (xifra).
El resultat de la suma és dos (xifra).

Usats com a substantius, admeten flexió de nombre: Al llarg del joc, només he tret dos dosos i tres vuits.
El nostre fill ha tret un deu.

3.    Els ordinals
Els ordinals són aquells numerals que indiquen una relació d'orde. Els quatre primers són: primer                                                                      tercer
segon                                                                      quart

Els quatre següents presenten una doble forma: quint / cinqué                                                         sèptim / seté
sext / sisé                                                                octau / huité (o vuité)

I, finalment, la resta d'ordinals es formen afegint el sufix -é al cardinal corresponent: nové                                                                        onzé
desé                                                                       dotzé

Tots els ordinals admeten forma en femení:
           1r      primer                                           1a      primera
           2n     segon                                             2a      segona
           3r      tercer                                             3a      tercera
           4t      quart                                              4a        quarta
        12é      dotzé                                             12a      dotzena
        32é      trenta-dosé                                    32a      trenta-dosena
      100é      centé                                            100a      centena

Les formes de plural seguixen les regles dels adjectius de doble terminació:

a)  Els acabats en consonant afegixen -s al singular: primer                                                               primers
segon                                                                segons

b)  La resta afegixen -ns per al masculí i canvien la -a del femení en -es: cinqué                                                               cinquens
huité                                                                  vuitens
dotzena                                                             dotzenes
trentena                                                             trentenes

4.    Els partitius
Expressen fraccions de la unitat. Presenten les formes mig, mitja; terç, terça; quart, quarta, i la resta es formen amb la terminació -é, de la mateixa manera que els ordinals: sisé, sisena; seté, setena; huité, huitena. A més de les formes desé, centé i milé, hi ha també les formes dècim, centèsim i mil·lèsim. M'he menjat mig pastís.
Assistiren a la reunió un terç dels participants.
Fa una vintena d'anys mon pare comprà la casa.
Ha guanyat la carrera per una mil·lèsima de segon.

5.    Els múltiples
Els múltiples són doble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, cèntuple. Has pagat el doble del seu valor real.
Si continua menjant tant, pesarà el quàdruple del que pesa ara.
Totes estes formes tenen també forma femenina quan s'apliquen a expressió de magnituds. He esperat la tripla estona que tu.
Té una embarcació sèxtupla que la teua.

Si es referixen, però, al nombre d'elements que formen alguna cosa, es mantenen invariables: La triple aliança.
La quàdruple confrontació.

Esquema dels DETERMINANTS

Aqui tenim un esquema dels determinants... Esperem que us agradi molt!